El Casino

Una part de l’edifici actual aprofita el cos principal de Can Fontanills, també conegut com a Mas Vell. A les llindes de portes i finestres s’hi observa l’escut de la família Fontanills, que té per símbol una font.

Aquest edifici del segle XVII i l’antiga torre de defensa annexa, que era de planta quadrada, encara existien entre 1876 i 1887, quan s’hi va instal·lar el Colegio del Comercio, on impartia classes el pedagog Francesc Flos i Calcat.

Vegeu l'equipament

Posteriorment, la Sociedad Recreativa y Cultural del Casino, fundada el 1875, es va instal·lar en aquest edifici i el va transformar, i va donar-li l’aspecte actual. L’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó va projectar el 1902 aquesta ampliació modernista, i va bastir el cafè, la rotonda i les sales de billars i de jocs. El 1904 es van completar les obres amb la inauguració del teatre destinat a sala de festes, l’element més rellevant del conjunt.

Destaquen els elements decoratius dels vitralls policromats, les rajoles i l’enreixat amb l’anagrama del propietari d’aleshores, Miquel Amat Lluch.

El promotor principal del Casino va ser Pere Grau Maristany i Oliver, comerciant dedicat a l’exportació de vins a Amèrica i president de la Cambra de Comerç de Barcelona. Va ser un gran mecenes al municipi: va col·laborar en la fundació de les escoles municipals i la Casa Benèfica, i va ser anomenat comte de Lavern pel rei Alfons XIII (1911).

El Casino va esdevenir el punt de trobada de les classes benestants, principalment marins, així com de la burgesia masnovina i forana. Amb una estructura fortament jerarquitzada, el recinte era tancat als socis excepte per al ball de la Festa Major, que s’obria a la ciutadania en general. Els actes que s’hi duien a terme eren balls, concerts, representacions teatrals, òperes, vetllades literàries, etc., i cal destacar les famoses revetlles nocturnes de Santa Rosa.

El Casino és en l’actualitat una entitat privada de caràcter cultural i recreatiu.