Ajuntament

La independència del municipi del Masnou, que s’havia iniciat l’any 1812 arran de la nova legalitat sorgida de la Constitució de Cadis, es va assolir el 1825.

L’any 1844, davant la necessitat de construir una casa de la vila, l’alcalde Joan Rubis encarrega a Miquel Garriga i Roca el projecte en uns terrenys que la família de Gaspar Malet havia adquirit l’any 1755.

Per sufragar el cost de les obres, es crea una comissió de prestamistes i una junta de veïns, i és el gremi de mareantes el que aporta més capital.

El nou edifici acolliria les escoles públiques, l’habitació del mestre, una quadra per a la tropa i una habitació per al porter. També s’hi va instal·lar la venda de bitllets de tren i, més endavant, l’oficina de telègraf.

De la façana destaquen els detalls decoratius en terracota, les dues escultures que simbolitzen la justícia i l’abundància, i els dos relleus que flanquegen la porta d’accés i que fan referència a les que llavors eren les activitats principals de la població: l’agrícola –el conreu de la vinya– i la marinera.

Miquel Garriga i Roca (1808-1888) va ser el primer arquitecte municipal i va dissenyar el nou Cementiri i l’eixample del Masnou. A Barcelona va construir el Gran Teatre del Liceu, va projectar diferents plànols topogràfics i un pla per a l’Eixample barcelonès, que finalment va dur a terme Ildefons Cerdà.