Aquesta plaça va ser l’emplaçament d’un dels mercats de la vila; l’altre es localitzava a la plaça de la Constitució, coneguda més recentment com del Mercat Vell.
La plaça de la Constitució, a part del mercat, va esdevenir el centre de les activitats públiques al muncipi a partir de 1848, quan el traçat del ferrocarril va ocupar els terrenys de la plaça pública que hi havia a l’altura del camí d’Alella, ara avinguda de Joan XXIII.
Aquesta decisió va provocar malestar i rivalitat al veïnat del barri d’Ocata i l’Ajuntament es va comprometre a destinar els mateixos recursos a la plaça d’Ocata. Les primeres gestions per a la seva obertura comencen el 1853 i les obres de carnisseria i peixateria queden enllestides l’any 1873, a partir del projecte de Leandre Serrallach.
La teoria principal sobre l’origen del nom d’Ocata parla de la població immigrant del municipi rossellonès de Leucate, a França. L’altra fa referència a Hècate, una divinitat grega.
Els darrers temps la plaça d’Ocata ha esdevingut un lloc de trobada i de celebració d’actes socials i culturals del municipi. També s’hi troba l’accés a les mines d’aigua Cresta i Malet i al refugi antiaeri que es va construir durant la Guerra Civil aprofitant la infraestructura de les galeries subterrànies.
Fotografies
Plaça d’Ocata,
Plaça d’Ocata,
Plaza mercado de Ocata,
Plaça d’Ocata i carrer dels Mestres Villà,
Plaza mercado (antic Mercat Vell),
Un carro i una furgoneta aparcats davant l’edifici de correus a la pl. d’Ocata,
Ballada de gegants a la plaça d’Ocata
Ballada de gegants a la plaça d’Ocata,
Vista de la plaça d’Ocata,
Adreça
Plaça d’Ocata
Plaça d’Ocata