Cal Ros és una vil·la d’època romana que funcionava com un centre productor de vi i ceràmica entre els segles II aC i V dC. Fou descoberta l’any 1899 pel propietari de la finca, Thomas Morrison –un ciutadà britànic instal·lat a Catalunya per motius empresarials–, que hi va trobar un mosaic policrom, parets i molta ceràmica.
Les intervencions arqueològiques han estat esporàdiques i desiguals, però han permès documentar la zona residencial de la vil·la amb diferents mosaics i parets estucades, així com la part rústica, destinada a tallers i emmagatzematge de les tasques agrícoles: forn d’àmfores, dipòsits i magatzem de dolia –recipients esfèrics de terrissa molt grans destinats a conservar i emmagatzemar aliments, fonamentalment vi, oli i cereals– i abocadors.
Del jaciment, destaca la descoberta feta per J. Serra Ràfols (1946) d’un mosaic que es troba al Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona) i la troballa d’un segell de bronze amb la inscripció Publi Valeri Euryali, que dona nom al primer masnoví conegut.
Les àmfores fetes a Cal Ros s’utilitzaven per envasar el famós vi de la Laiteània i transportar-lo per mar a la resta de l’Imperi romà, fins a zones tan allunyades com el nord de la Gàl·lia, actualment Alemanya.
El nom de Cal Ros de les Cabres fa referència al masover que hi vivia, Isidre Ramentol, que era de cabellera rossa i cuidava les cabres de la finca.
Fotografies
Mas de Cal Ros de les Cabres,
Segell de bronze amb la inscripció P. Valeri Euryali (s. III dC) i copa de ceràmica vidriada (s. I aC – II dC).
Àmfores (segles I aC – I dC)
Detall del mosaic procedent de Cal Ros de les Cabres i exposat al Museu d’Arqueologia de Catalunya de Barcelona.
Cal Ros de les Cabres,
Isidre Ramèntol i Josepa Marfà al pou de Cal Ros de les Cabres,
Mosaic de Cal Ros de les Cabres, 200-400 dC,
Adreça
Cal Ros de les Cabres
Carrer de Jaume I, 119