Can Xala

La veleria ha estat una activitat fonamental a Catalunya i el Masnou n’és un bon exemple.

Des de 1841 la fàbrica de Josep Sensat ja es dedicava a la filatura, tissatge i fabricació de teles per a vaixells. Vapor Sensat va ser una de les primeres fàbriques de Catalunya on es va instal·lar una màquina de vapor, però l’any 1883, a causa del declivi de la marina de vela, l’empresa és absorbida pel seu competidor principal, la Fàbrica Estapé, propietat de Pau Estapé i Maristany i fundada pel seu pare, Gerard Estapé, cap al 1851. Llavors l’edifici va començar a rebre el sobrenom familiar de Can Xala.

Amb aquesta operació, la Fàbrica Estapé va controlar tota la cadena de producció de la fabricació de veles, des del cotó en brut fins a l’acabat tèxtil final, i el seu propietari, Pau Estapé i Maristany, va ampliar el ventall de productes per fer front a la crisi amb veles comercials, teles encerades, tendes per a l’exèrcit, baques per als carruatges i, fins i tot, corretges de lona per a transmissió.

Des de principis de segle XX va anar canviant de propietaris: la Indústria Lonera, Ballvé i Hilma, fins que va tancar definitivament les portes a finals del segle XX.

El competidor principal de Can Xala va ser la Industria Lonera Maristany y Hermanos –coneguda com a Cal Soberano en record dels seus vaixells–, propietat dels germans Gerard, Jaume i Pere Maristany i Alsina, que va estar activa des de 1877 fins a la dècada dels setanta del segle XX.

El conjunt industrial ha sofert diferents fases de construcció i ampliació en els seus 150 anys d’història i, en l’actualitat, se’n conserven tres naus industrials, una xemeneia –de les dues que va a arribar a tenir–, altres equipaments annexos i les cases dels treballadors corresponents.