En terrenys que antigament pertanyien a Teià, es va anar formant al llarg dels segles XVII i XVIII un nucli de població al voltant del turó on avui s’aixeca l’església de Sant Pere.

La impossibilitat d’aquests habitants d’assistir a molts serveis litúrgics –per la distància a l’església parroquial de Sant Martí a Teià–, motiva la trobada, el 1769, de cent seixanta caps de família a l’hostal de Francesc Mora per demanar al bisbe el permís per construir una església. El gremi de pescadors i mareantes va contribuir econòmicament a la construcció d’aquest primer temple, que es consagra l’any 1783, el dia de la festivitat del seu patró, sant Pere. Amb l’aprovació del rei Ferran VII i el vistiplau de les autoritats eclesiàstiques, s’aconsegueix finalment la titularitat de parròquia pròpia, independent de la de Sant Martí de Teià (1818).

L’edifici primitiu va ser dissenyat per Miquel Garriga i, poc després, a causa de l’augment de la població, el va ampliar el seu fill, Pau Garriga i Matas, i queda acabat el 1817. Anys més tard, Miquel Garriga i Roca –net i fill, respectivament– s’encarregaria de l’altar major i la capella del Sagrament.

El temple va ser incendiat durant la Guerra Civil i va ser reconstruït posteriorment, i va quedar enllestit en la dècada dels anys seixanta del segle XX quan l’arquitecte Marià Ribas va construir els dos cossos superiors de la torre del campanar.

Fotografies

Adreça

Església de Sant Pere

Plaça de l’Església, s/n